FEBRER 2009

Amb més retard del que voldria arriba l'explicació del mes de febrer. Aquell dia de febrer de 2008 volia portar la Isabel al Costabona pel Prat d'Aguiló. Malauradament aquell febrer de poca neu la pista estava molt gelada i el sentit comú ens va aconsellar tirar avall. Posats a baixar i a trobar una alternativa engrascadora vam decidir arribar-nos a Estana per mirar de fer la caminada fins a Prat de Cadí. Poc més enllà del poble es troba la zona d'aparcament on vam deixar el cotxe, ens vam calçar les botes i vam enfilar el camí. Una fina, però gelada capa de neu ens va obligar a anar amb molt de compte i mica en mica vam anar superant el tram més costerut fins arribar al la part alta del camí que desenboca al prat. El Prat de Cadí es un gran cercle enmig del bosc. El camí que hi arriba segueix cap a la Canal de Cristall, una de les més maques per accedir al cap de munt dels cingles del Cadí i des d'alla triar l'opció d'anar cap al Pas dels Gasolans o, en sentit contrari cap el Volturó, el punt més alt de la serralada amb 2650 metres d'altura. El Prat de Cadí estava cobert per una gruixuda capa de neu pols, blanca, uniforme, verge i que els raigs de sol feia brillar en mil espurnes de llum ara quí, ara allà. Ja de nou a Estana un te calent al bar del poble ens va reconfortar i vam prendre el camí de tornada.

GENER 2009

Situem-nos a la Vall d'Estós el juny de 2007, al Pirineu d'Osca. El meu amic Jaume i jo ens vam avançar a la resta de la colla un parell de dies, així que ens vam disposar a fer el Pic Clarabide, però ens vam equivocar i ens vam desviar a la dreta del nostre destí. Vam acabar intentant pujar l'Arlaud, que més que un cim sembla un penyal (com es pot veure en la prinmera foto). I penjat des de la paret de l'Arlaud, que vam grimpar fins que la prudència ens va aconsellar deixar-ho, vam aconseguir aquesta imatge de la cresta i el cim de Seil de la Baque. Tot això ho vaig poder saber després, quan en Jaume, com bon muntanyenc que és, va esbrinar fins trobar el perfil de les muntanyes de la zona que vam caminar aquell dia i em va enviar la foto que podeu veure amb el detall de tot el perfil muntanyos.

Situémonos en el Valle de Estos en junio de 2oo7, en el Pirineo de Huesca. Mi amigo Jaume y yo nos avanzamos al resto de la peña un par de días, así que nos dispusimos a subir el Clarabide, pero nos desviamos a la derecha de nuestro destino. Acabamos intentando subir el Arlaud, que mas que una montaña es como un peñón (como se ve en la primera foto). Y colgado de la pared que grimpamos hasta que la prudencia nos aconsejo dejarlo, conseguimos esta imagen de la cresta y pico del Seil de la Baque. Todo esto lo supe después, cuando Jaume, como buen montañero que es, buscó hasta encontrar el perfil de las montañas de la zona que caminamos ese día y me envió la foto que se ve con el detalle de todo el perfil montañoso.

The english version is in constrution.