Amb més retard del que voldria arriba l'explicació del mes de febrer. Aquell dia de febrer de 2008 volia portar la Isabel al Costabona pel Prat d'Aguiló. Malauradament aquell febrer de poca neu la pista estava molt gelada i el sentit comú ens va aconsellar tirar avall. Posats a baixar i a trobar una alternativa engrascadora vam decidir arribar-nos a Estana per mirar de fer la caminada fins a Prat de Cadí. Poc més enllà del poble es troba la zona d'aparcament on vam deixar el cotxe, ens vam calçar les botes i vam enfilar el camí. Una fina, però gelada capa de neu ens va obligar a anar amb molt de compte i mica en mica vam anar superant el tram més costerut fins arribar al la part alta del camí que desenboca al prat. El Prat de Cadí es un gran cercle enmig del bosc. El camí que hi arriba segueix cap a la Canal de Cristall, una de les més maques per accedir al cap de munt dels cingles del Cadí i des d'alla triar l'opció d'anar cap al Pas dels Gasolans o, en sentit contrari cap el Volturó, el punt més alt de la serralada amb 2650 metres d'altura. El Prat de Cadí estava cobert per una gruixuda capa de neu pols, blanca, uniforme, verge i que els raigs de sol feia brillar en mil espurnes de llum ara quí, ara allà. Ja de nou a Estana un te calent al bar del poble ens va reconfortar i vam prendre el camí de tornada.
